Embaràs
Tot i que és un procés natural i part del cicle de vida normal, cada embaràs és una experiència especial. Hi ha una gran quantitat de propietats físiques, químiques, canvis hormonals i emocionals que varien durant la gestació...
L'osteopatia és un mètode molt segur i no invasiu de tractament que pot tenir un paper molt important en l'atenció prenatal. El tractament osteopàtic pot ser beneficiós abans, durant i després de l'embaràs a través de:
Preparació per a l'embaràs
El tractament osteopàtic durant l'embaràs ajuda a que el cos s'adapti a la postura canviant com a resultat del creixement de l'úter.
Preparació per al treball del part
Disminuir el cansament físic després de donar a llum i ajudar amb la recuperació.
Després del naixement
El tractament té com a objectiu ajudar a la postura de la nova mare per tornar a la normalitat mitjançant la realineació de la pelvis i la columna vertebral. Aquest fet ajuda l'úter i la bufeta a reajustar-se dins la pelvis i així millorar la funció del sòl pèlvic.
Recomanem que totes les mares tinguin una revisió osteopàtica postnatal després del part. El reequilibri de la pelvis després del part és molt senzill quan es tracta en les primeres setmanes, i pot prevenir molts problemes futurs en les estructures de la columna i els òrgans de la pelvis.
Els nous hàbits de vida poden afavorir la càrrega d'un cos que encara està passant per canvis hormonals i físics: la repetida flexió per canviar bolquers, posicions inadequades d'alimentació, aixecar les cadiretes, o portar el nadó al maluc, se sumen a l’esmentada vulnerabilitat d’aquest moment.
A mesura que el nadó creix a l'úter, el cos de la mare ha de fer espai i la seva postura s’hi ha d'adaptar. Cada dona respon de manera diferent, depenent de la seva història prèvia: embarassos anteriors i accidents previs poden haver afectat el funcionament mecànic de la columna vertebral i la pelvis, mentre que les malalties poden tenir relació amb l'estat dels teixits i la funció del cos.
Aquests factors, a més de la relaxació natural dels lligaments en la preparació per al part, augmenten les possibilitats que apareguin molèsties, quadres de dolor i fatiga.
Quan s'acosta el naixement, amb la reducció d'espai per moure’s, el nadó ha d'estar en la posició òptima per al part. Qualsevol traumatisme antic sobre la pelvis, el sacre o còccix pot distorsionar el canal del part fent el descens del nadó més difícil.