admin

Agraïments

A la fi d’aquest camí, vull agrair primerament al Prof. Óscar García-Algar la seva confiança i compromís en aquest projecte. Fa temps que en vàrem començar a parlar i ens hem mantingut ferms fins al final. Desitjo que aquest sigui de fet, només l’inici del camí.

Gràcies als meus pares Ramon i Antonieta, i a la meva germana Pilar, per ser un veritable exemple d’humilitat i de treball.

Gràcies a tots els que d’una manera o d’una altra, han col·laborat en aquest projecte. No és possible nombrar a tothom qui s’ho mereix, doncs el temps que ha transcorregut des de l’inici faria que la llista fos molt extensa. Amb la participació activa o el consell puntual, moltes persones han estat importants perquè aquest treball arribi a bon port.

Així doncs, dono les gràcies genèricament a tots els professors i professores, mestres, companys i pacients per ensenyar-me amb tanta paciència. Faig menció especial de: Dr. David Varillas-Delgado, Mn. Ignasi Navarri, P. Ignasi M. Fossas i P. Bernat Juliol. Ells han ajudat a que, en diversos moments de match point, aquest treball hagi acabat guanyant.

Gràcies també al Registro de Osteópatas de España (ROE) pel suport i el reconeixement oferts mitjançant la Beca de Investigación y la Beca de Doctorado, atorgades l’any 2018.

I per finalitzar, l’agraïment més important, el darrer, que és el primer. Per a tots els nens i nenes, adolescents i famílies que han participat en aquest treball, en especial per als afectats pel TEAF. Tractar-los et canvia la vida, doncs estudiar i palpar de ben a prop la seva realitat no et deixa indiferent.

He conegut la combinació del dany a l’innocent encara no nascut i el del seu abandó, en el cas dels infants adoptats. A la vegada, també he conegut l’esperança que es mantè en un dels millors trets de la persona: la compassió d’unes famílies que els acullen, no sense dificultats, i la capacitat de superació d’uns nens i nenes que tenen molt a dir sobre l’essència i la dignitat humanes.

A tots/es plegats, gràcies.

El Senyor li respon:
Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes?
Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria. 

Isaïes 49:15

Agraïments (Extret de l’obra “Efectos del tratamiento osteopático en trastornos neurocognitivos asociados y la calidad de vida relacionada con la salud en el Trastorno del Espectro Alcohólico Fetal (TEAF)”

Presentació

Ramon Cases-Solé és osteòpata, especialitzat en osteopatia pediàtrica. És doctor per la Universitat de Barcelona, amb menció Cum Laude en el programa de Medicina i Investigació Translacional, amb més de 20 anys d’experiència en l’àmbit de les Ciències de la Salut. També és investigador, dedicat a l’estudi de l’atenció sanitària a través de l’osteopatia, especialment en infants amb trastorns del desenvolupament, particularment el Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF).

Tanmateix, per damunt de tot, es defineix com a cristià catòlic, i aquí rau l’eix d’acció de la seva tasca, tal com exposa en aquesta obra, a la clínica i en la seva vida.

Paral·lelament, també es dedica a l’estudi i la publicació d’articles i treballs científics en àmbits com la interdisciplinarietat, la bioètica i l’ètica professional, la regulació i l’avenç de l’exercici professional de l’osteopatia pediàtrica, així com la integració de la teologia i la filosofia en la formació i la pràctica sanitària.